El Crazy Boys, novament campió.

En el grup A, integrat per Crazy Boys, Tales de Mileto, Vodka Juniors i Los que faltaban, els de verd no tingueren problemes per guanyar tots els partits, fins i tot als eterns rivals del Tales. En el grup B, considerat més fluix, Aston Terías es va imposar sense despentinar-se a Tackling FC, Team to de Verano i Sex Punkies, que entre ells empataren dos partits, cosa poc habitual en el Torneig.

Els quarts de final no tingueren història, llevat del partit entre Vodka Juniors i Tackling FC, en què es registraren fins a 7 xuts a la fusta, i en el qual Biel Calafat aconseguí un gol olímpic per als de blanc, cosa que no recordam haver vist mai en anys anteriors. Com a anècdota, en el partit Crazy Boys-Sex Punkies els primers varen marcar clarament un gol, però la pilota va sortit per un forat de la xarxa i el col·legiat no el va concedir, tot i que va revisar l’estat de la porteria.

Les semifinals enfrontaren, per un costat, a Aston Terías i Tales de Mileto i, per l’altre, a Crazy Boys i Vodka Juniors. En el primer partit, bastant vibrant, la joventut dels de blanc es va imposar a la veterania dels campions de l’any passat, que sempre anaren per darrere en el marcador, fixat a l’acabament del matx en un 4-3 que permetia Aston Terías accedir novament a la final, mentre que els de blau ho deixaven de fer després de cinc presències consecutives. Però el cost d’això per a Aston Terías va ser el de perdre per dues targetes grogues Lluís Calafat, davanter que havia anotat 11 gols fins aquell moment.

La segona semifinal va estar molt més igualada, sobre tot per la reacció de Vodka Juniors a la segona part, fins a l’extrem que el temps reglamentari va concloure amb empat a 3, i es varen llençar tres penals per desfer-lo (tot i que el reglament preveu una pròrroga que no agrada als àrbitres…). Aquí els de verd aconseguiren imposar-se per 3 a 2 i frustraren la millor ocasió que ha gaudit mai el Vodka Juniors per accedir a una final.

En aquesta, disputada el 26 de juliol a les 21 hores, després d’un inici molt conservador dels dos equips, es va viure una primera part frenètica, amb set gols marcats abans del descans (que deu ser el rècord històric), en els minuts 8 (dos), 13, 14, 15, 20 i 24, i que concediren a Crazy Boys un avantatge mínim de 4 a 3. Es donà la circumstància que els tres de l’Aston Terías foren anotats per Xavi, que d’aquesta manera igualava el rècord de gols a una final, compartit amb altres davanters, i s’assegurava també el trofeu pichichi d’enguany. La segona part fou més calmada, amb dos gols de Toni Calafell (min. 8) i Guillem Arbós (m. 12) que varen desmoralitzar bastant l’equip de blanc. Joan Estaràs va acurçar diferències en el minut 13, però els contraatacs del Crazy Boys eren ja letals per a la defensa de l’Aston Terías, que es va veure molt desbordada a mesura que avançava el partit. En un d’ells, tot just a punt d’acabar (min. 24), Toni Balaguer no va poder evitar ficar en pròpia porta el definitiu 7 a 4 del marcador, un resultat que representa el major nombre de gols registrat a una final del Torneig (durant el temps reglamentari).

En definitiva, un nou campionat per a Crazy Boys, que així en sumen ja cinc i superen els quatre del Cubata Boys, si bé continuen estant enfora dels set de Tales de Mileto. L’Aston Terías, per la seva part, al marge de confirmar que és un club que (per la seva joventut i qualitat tècnica) farà història en el Torneig, es va haver de consolar amb el premi pichichi per a Xavi, amb 16 gols, i el zamora per a Damià García, que amb un coeficient de 2,33 gols per partit revalidà el títol aconseguit el 2018.