El tales de Mileto recollint el trofeu.

Durant la fase de lliga, en el grup A no es donaren gaire sorpreses, i Crazy Boys guanyà tots els seus partits sense problemes, mentre que Tackling FC i Los que faltaban empataren en quasi tot i finalment decidiren el segon lloc per un sol gol de diferència. En el grup B, en canvi, va botar la sorpresa quan el jove equip d'Aston Terías no només va derrotar per 6 a 1 Tales de Mileto (que, tot sigui dit, aquella jornada tenia nombroses baixes) sinó que va guanyar amb autoritat la resta d'encontres. Aquests resultats feien impossible repetir la típica final Tales de Mileto-Crazy Boys de les darreres edicions (s'ha registrat sis vegades des de 2010) i, per tant, obrien la competició a altres conjunts.

Els quarts de final s'ajustaren al que estava previst, amb les victòries dels equips millor classificats, i desembocaren en unes semifinals inèdites, entre Crazy Boys i Tales, per un costat, i entre Aston Terías i Tackling FC, per l'altre. La primera d'elles fou un partit absolutament brillant i elèctric entre els dos grans favorits de cada any, en el qual l'avantatge inicial de dos gols dels de verd no va ser suficient per evitar l'empat a 3 abans del descans i una remuntada vertiginosa dels blaus en el començament de la segona part, que va acabar 7 a 6 a favor del Tales. En la segona semifinal (disputada quatre dies més tard, per culpa d'un malentès produït en els quarts de final), Tackling FC va aguantar bé la primera part, tancada amb 1 a 1, però no va poder fer res a la represa davant l'allau de joc de l'equip blanc, que va certificar el pas a la seva primera final amb un meritori 6-2.

El dilluns 23 de juliol, a les 21.00h, es va jugar el matx per decidir el tercer i quart lloc, guanyat sense problemes per Crazy Boys per 9-2 davant un Tackling FC minvat de forces i d'efectius. Poc abans de les 22.00h (perquè l'àrbitre no va deixar disputar més que quinze minuts de la segona part del partit pel tercer lloc) va començar la gran final de 2018, que enfrontava la joventut d'Aston Terías amb la veterania de Tales de Mileto, que arribava així a la dotzena final, un nou rècord per al seu historial. El partit decisiu va començar de forma molt favorable a Aston Terías, que als sis minuts ja havia anotat gràcies a Lluís Calafat. Poc després començaren a botar xispes entre els jugadors, i als 14 minuts Joan Roqué aconseguia empatar per als de blau, de manera que es va arribar al descans amb 1 a 1 en el marcador i un partit molt obert, entretingut i jugat a gran velocitat.

A la segona part es va veure un Tales de Mileto, amb més experiència en aquestes situacions, molt més efectiu, encara que va tudar més d'una ocasió clara. Als 8 minuts Enric Vives va avançar als veterans, mentre que Aston Terías estavellava una pilota contra el pal. Fins el minut 19 no es va restablir la igualtat en el marcador, novament per obra de Lluís Calafat, i més d'un ja començava a considerar la possibilitat de pròrroga o fins i tot penals, al temps que l'àrbitre continuava mostrant targetes a banda i banda i en perdonava altres igual de clares. Però als 22 minuts Joan Amengual va dissipar aquests dubtes amb el darrer gol de la nit, que ja no va poder ser contrarestat per Aston Terías, tot i els seus intents a les acaballes del partit. Després d'aquest, la tensió acumulada encara es va manifestar de manera poc elegant en alguns jugadors, però certes conductes no mereixen el més mínim comentari.

Victòria definitiva, per tant, per a Tales de Mileto, que d'aquesta forma aconseguia el seu setè campionat, augmentant la marca que ja ostentava, i gran actuació d'un conjunt tan jove (amb una mitjana d'edat de 17 anys) com Aston Terías, que sembla estar cridat a protagonitzar moltes més finals en properes edicions. Com a consol, el seu porter, Damián García, va aconseguir el trofeu zamora d'enguany, amb només 9 tants en contra en 6 partits; mentre que Joan Rigo, de Crazy Boys (equip que acabà el campionat sense veure cap targeta, cosa que l'honra), va assolir el pichichi del torneig amb 15 dianes marcades.