Crazy Boys, tetracampió del torneig

Els Crazy Boys celebrant la victòria.
Si una cosa ha caracteritzat l'edició d'enguany del torneig ha estat, sortosament, l'alt nivell de joc que s'ha vist a la majoria dels partits, que l'ha fet molt entretingut de cara al públic (a diferència de passades temporades...), de manera que es pot dir que s'ha gaudit del millor futbol vist fins ara en el camp de gespa artificial. A tot això ha contribuït el reforçament dels equips participants, arran del fitxatge de jugadors provinents de l'històric Demons (que ja no es va inscriure en aquesta edició) o de futbolistes externs, que va ser incessant fins i tot quan ja es disputava la competició. Menció apart mereix la participació d'un jugador internacional espanyol i campió d'Europa en 2016, incorporat a Los que faltaban, que ha elevat a un nivell fins fa poc impensable la categoria del torneig. Si trenta-tres anys enrere qualcú ens hagués dit que veuríem jugar a Valldemossa a profesionals d'aquesta entitat, segurament l'hauríem enviat cap a Palma amb una camisa de força, però el que no passa al nostre poble no passa enlloc... Una altra novetat d'aquesta edició ha consistit en el control de les targetes grogues i vermelles, amb les corresponents suspensions que suposen, un aspecte que s'havia deixat molt abandonat en els darrers anys.

Amb només vuit clubs participants, es va disputar una fase de lliga en dos grups de quatre. En el grup A es va registrar la sorpresa de la derrota de Tales de Mileto davant Los que faltaban, un fet que no succeïa des de la final del torneig de 2011, i que, combinat amb la victòria de Aston Terías (primera en la seva història) precisament contra els de taronja, va provocar una sèrie d'empats en la classificació que s'hagueren de resoldre mitjançant el golaveratge particular. Tot i això, i després de guanyar in extremis contra Aston Terías, Tales de Mileto aconseguí el liderat del grup. En el grup B, en canvi, Tackling F.C. va guanyar sense problemes tots els seus partits.

En els quarts de final, però, Tackling F.C. va sucumbir davant l'artilleria pesada de Los que faltaban, mentre que Tales de Mileto i Crazy Boys no trobaren oposició per accedir a les semifinals. Qui ho va passar més malament va ser Vodka Juniors, en un partit molt complicat contra Aston Terías, que -amb la gran tècnica dels seus jugadors- comença a presentar la seva candidatura per conquerir futurs tornejos.

La semifinal que enfrontava Crazy Boys i Los que faltaban va començar amb moltes precaucions per part de tots dos, però es va decantar ràpidament a favor dels primers amb l'expulsió a la segona part del jugador estrella de l'equips taronja. El partit entre els vigents campions i Vodka Juniors va ser molt més igualat, amb set targetes grogues i un 4-4 al final del temps reglamentari, que no es va resoldre a la pròrroga i va obligar a decidir-lo des del punt de penal. Finalment, Tales de Mileto es va imposar per 3 penaltis a 2, però la sensació que va transmetre era la d'un equip molt diferent al d'altres temporades.

El 25 de juliol, al partit del tercer i quart lloc (jugat absurdament a les 19 hores), Vodka Juniors va guanyar sense cap dificultat a Los que faltaban per 8-0. La final, a les 21 hores, era la sisena que enfrontava als mateixos dos equips, amb tres victòries de Tales de Mileto i dues de Crazy Boys en les anteriors ocasions. En la fase de lliga, els de blau havien derrotat als verds per 8-4, així que tant la història com els resultats d'enguany pareixien anar en contra de Crazy Boys. No obstant això, el cert és que va controlar el partit sense gaire problemes, avançant-se en el marcador amb un gol de Toni Calafell en el minut 11. Jaume Bordoy va empatar en el minut 14, però Sebas Amer va aconseguir després el 2-1 (min. 23) amb el qual es va arribar al descans.

La segona part es va iniciar molt favorablement per als de verd, ja que primer Guillem Arbós (min. 4) i després Toni Espert (min. 5) posaren el 4 a 1 en el marcador. Joan Roqué acurçà diferències en el minut 14, però aquestes pareixien ja insalvables, sobre tot després de tres tirs a la fusta que minaren la moral dels jugadors de blau. Amb Tales de Mileto atacant a la desesperada, Joan Rigo (min. 14) i novament Guillem Arbós (min. 17) sentenciaren la final, i els darrers minuts només serviren perquè Joan Roqué i Toni Calafell veiessin sengles targetes grogues. D'aquesta manera, Crazy Boys es proclamava campió del torneig per quarta vegada (abans ho havia estat en 2010, 2011 i 2013) i també el seu porter, Rafel Capel, guanyava el trofeu zamora amb un coeficient de 1'75 g/p. El trofeu pichichi va ser per Pau Llabrés, davanter de Vodka Juniors, amb 15 tants aconseguits.