En una edició que sobretot s'ha caracteritzat pel desgavell en el calendari (que ja era complicat per evitar coincidències amb l'Eurocopa), fins a l'extrem que The Slain va disputar dos partits en dies consecutius (un fet sense cap precedent conegut), l'equip de Tales de Mileto ha afegit un altre campionat al seu palmarès -i ja van sis-, com ha fet en els darrers tres anys, igualant la marca de l'històric Valldemossa Atlètic (guanyador en 1990, 1991 i 1992). Sembla que poques coses més li resten ja per aconseguir als de blau, si més no en l'apartat col·lectiu, perquè, si no els atura l'avorriment o l'edat dels seus jugadors, deixaran un llistó massa alt per a les generacions futures.

En el torneig de 2016 hem hagut de lamentar la desaparició del Santos Inocentes, un dels gran clàssics de la competició (campió en 2001 i 2005), transmutat en el Vodka Juniors, i s'han creat dos nous clubs a partir del Qui t’ha demanat: The Slain i Aston Terías, que han deixat molt bones impressions malgrat la joventut dels seus components. La primera fase va consistir en una lliga en dos grups de cinc i quatre equips, que es va tancar sense gaire sorpreses, amb Crazy Boys i Tales de Mileto liderant cada un d'ells. Els quarts de final tampoc tengueren massa història, i de manera previsible accediren a les semifinals els dos primers de cada grup de la fase de lliga.

En les semifinals, Vodka Juniors no va poder en cap moment amb l'eficàcia de Tales de Mileto, que va guanyat amb comoditat per 6 a 1. En canvi, Crazy Boys i Sex Punkies protagonitzaren un gran encontre en què els de verd s'avançaren per 2-0, però l'equip degà va remuntar i va posar el 2-3 en el marcador abans del descans. Un gol més a la segona part sentencià l'eliminatòria a favor del Sex Punkies, que d'aquesta manera accediren a una nova final després de 24 anys, quan perderen en 1992 davant el Valldemossa Atlètic (també sucumbiren davant Buitrosa en 1988, però guanyaren la final de 1989 als Yuppies Boys). No cal dir que és l'únic equip de tot el torneig que es pot permetre aquests terminis tan llargs entre una i altra ocasió de proclamar-se'n campió.

La inèdita final, per tant, va enfrontar el Tales de Mileto, indiscutible dominador dels darrers temps, contra el Sex Punkies, la història viva del torneig, que -excepte en la porteria, on regna l'incombustible Pedro Estradas- ha renovat tota la seva plantilla amb jugadors molt joves, que en ocasions són fills dels mítics fundadors del club. Tot i que els de blau havien guanyat 8 a 2 als vermells en la fase de lliga, en la graderia hi havia un ambient molt favorable a Sex Punkies, amb un públic que, per pur romanticisme o per la joventut dels seus futbolistes, apostava majoritàriament per la victòria del club degà. Els espectadors no quedaren defraudats en la primera part, ja que el joc de contraatac de les dues formacions va propiciar un partit molt viu i amb moltes alternatives. Tales de Mileto, per mitjà de Xapu, va aconseguir anotar als cinc minuts, però Esteve Català va igualar el marcador als deu (just abans que el sistema de reg del camp es disparàs i obligàs a interrompre momentàniament el partit). Arribant quasi al descans, Jaume Bordoy, amb una canonada de les seves, tornà a avançar els de blau en el minut 22.

A la segona part, Marc Pons als cinc minuts va igualar el matx, i a partir d'aquí es va entrar en una fase de joc més lent, que pareixia que desembocaria en la pròrroga, en la que els jugadors del Tales semblaven acusar més el cansanci que els de Sex Punkies. Però va ser un miratge: en el minut 20 Jaume Bordoy va desfer la igualada, i Joan Amengual, molt discret fins aleshores, va aconseguir diana en els minuts 21 i 22. Sex Punkies va entrar en estat de xoc, i el seu entrenador, Toni Martorell, va decidir jugar-s'ho tot prescindint del porter i col·locant cinc jugadors sobre la pista, estratègia que no s'havia fet servir mai fins aquell moment en tota la història del torneig. Malauradament, no li va donar resultat, ja que Tales de Mileto va fer valer el seu avantatge, i fins i tot el va augmentar amb un gol de Joan Amengual en el darrer segon, que a més a més el convertia en el màxim anotador de l'edició de 2016 (amb 18 gols), en perjudici de Toni Calafell, que n'havia aconseguit 17.

Perquè la festa fos completa per al Tales, Juanan Bauzà, amb un coeficient de 2,20 (11 gols en 5 partits), va guanyar també el trofeu zamora. Així, per tant, i amb un nou rècord de campionats guanyats a la butxaca, Tales de Mileto continua fent història, i el temps dirà fins a quan.